Bon dia, donem inici a la roda de premsa per tornar a fer públic el cas de la Dolores, que porta 4 anys militant al Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, però que la seva relació amb el barri ve des de molt més lluny.
Com sabeu, la Dolores va entrar a viure en un pis petit a Baixada da de la Glòria l’any 2004. Durant els primers anys es podria dir que la relació amb la propietat era bona i també s’arrela profundament al barri de Vallcarca i de la Salut. No obstant, la Dolores necessita d’ajudes econòmiques per a pagar el lloguer i també arrossega greus problemes de salut, que la situa en una posició encara més precària: actualment, té reconegut un grau de discapacitat del 82%. Per altra banda, el pis, sense cèdula d’habitabilitat, tampoc es troba en bones condicions.
Per totes aquestes raons el 2009 decideix inscriure’s a la llista de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial. Des dels Serveis Socials i l’Oficina d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, coneixedors de la gravetat de la situació, a finals de 2014 li adjudiquen un pis de protecció oficial.
Però, el desembre del mateix any, la Dolores pateix un greu episodi de salut que l’obliga a ingressar d’urgències i a rebre una intervenció que la manté convalescent fins al juliol de 2015. Malgrat que les seves assistentes socials estaven al corrent que la Dolores era incapaç de poder visitar el pis i fer les gestions pertinents per a acceptar-lo, l’Administració considera que s’ha de desestimar el seu cas per no haver formalitzat el contracte.
Aleshores, la Dolores es veu obligada a continuar vivint a Bda de la Glòria, amb cada vegada més dificultats econòmiques, veient com la seva salut empitjora i en un pis que ja presenta greus problemes amb la instal·lació elèctrica i de manteniment, pel que decideix denunciar-ho diverses vegades a l’Ajuntament però sense obtenir resposta. A més el 2019 la propietat li comunica que no li renovarà el contracte de lloguer, que s’acaba al cap de pocs mesos.
Davant de la immobilitat de les institucions públiques i del possible desnonament, amb el Sindicat decidim fer una roda de premsa per denunciar la greu situació de la Dolores. Aquest fet, aparentment, provoca que, per una banda, el conseller municipal Yusef Quadura Izquierdo es posi en contacte i es comprometi a fer tot el possible per a agilitzar una solució administrativa al cas. I, s’aconsegueix una inspecció tècnica de l’Ajuntament, que ratifica les pèssimes condicions de l’habitatge i sanciona a la propietat per assetjament. Malgrat aquests avenços, el mes de març es declara l’Estat d’Alarma per la pandèmia i la Dolores no torna a rebre més notícies.
Després de 5 mesos tancada en aquest pis sense obtenir cap solució per part de les institucions i amb l’angoixa d’un judici per desnonament cada vegada més pròxim, la Dolores pren la difícil decisió d’abandonar la seva llar i el barri on feia més de 20 anys que hi vivia, mudant-se al Guinardó.
Tanmateix, continua al Sindicat amb la seva lluita a Serveis Socials i a Habitatge per a aconseguir un HPO, presentant múltiples queixes i denúncies. Però, després de gairebé 1 any al Guinardó, davant la impossibilitat de pagar el lloguer i afrontant una nova amenaça de desnonament, la Dolores abandona el pis a l’estiu de 2022.
Ara es troba acollida temporalment a un pis okupat del Sindicat d’Habitatge, on pot viure sola amb un mínim de dignitat, tot i no tenir llum natural ni ventilació. Allà hi continua a l’espera d’un pis en plenes condicions que fa més de 10 anys que es mereix, però que no arriba.
Per això, volem tornar a denunciar la negligència de totes les institucions públiques i exposar tot el maltractament i violència que ha patit la nostra veïna. El seu cas evidencia, un cop més, les mancances i la hipocresia d’un govern que diu defensar el dret a l’habitatge i posar la vida al centre, però que és incapaç de garantir drets fonamentals davant un mercat immobiliari despietat que ens desnona i expulsa cada dia.
Fonts municipals apunten a l’ACN, per la seva banda, que si intervenen en el desallotjament –per ara sense data confirmada– és perquè l’espai “no és apte per viure i pot suposar un perill” perquè no ofereix “condicions de seguretat” per les persones que hi viuen, que segons l’Ajuntament estan sent ateses pels Serveis Socials.
D’acord amb el sindicat, treballadores del Centre d’Urgències i Emergències de Barcelona (CUESB) van afirmar en una visita a la família al juliol que no tenien cap mena de recurs a l’abast per oferir. Des de l’Ajuntament, però, matisen que és des del CUESB s’oferirà d’entrada una alternativa d’emergència i des d’aquest centre “s’activaran els altres recursos i els suports que necessitin aquestes persones”.
Els activistes asseguren que la família que hi viu –cinc adults i tres menors– segueixen tenint sostre gràcies al suport veïnal i apunten que la família resideix al local des de fa tres anys. “Habitar en locals de forma irregular és una via per la qual han d’optar moltes famílies als barris de Barcelona davant la manca d’oportunitats per accedir a un habitatge en condicions digne”, lamenten.
