Dilluns vam tenir el 4t intent de desnonament del Rodrigo, veí de Can Baró i company del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca. Com hem arribat aquí? El seu cas no és pas excepcional però, justament per això, mereix ser visibilitzat.
L’abril del 2015, en Rodrigo va firmar un contracte de lloguer per 3 anys. Pagava 740 €/mes per un pis de 55 m² al barri de Can Baró: 13,5 €/m² (per sobre de la mitja de lloguer de la zona,que era d’11 €/m²). En finalitzar el contracte a l’abril del 2018, el propietari, que té almenys 3 pisos més a la ciutat de Barcelona, li demana al rodrigo una pujada del lloguer de quasi el 30%. De 740 a 950 €/mes, és a dir, a 17,2 €/m²: molt per sobre del preu de mercat de la zona.
En Rodrigo no pot afrontar aquesta pujada, però aconsegueix arribar a un acord amb el propietari, Daniel Casanova Mancy: pot quedar-se al pis mentre no aparegui un nou llogater, guanyant una mica de temps per buscar una nova llar. es constants visites de potencials llogaters al pis, la pressió per part del propietari i la dificultat de trobar un nou pis a un mercat inassequible fan que la situació esdevingui insostenible. A més, el Rodrigo troba l’anunci del seu pis a internet: ara es lloga a 1090 €/mes!
Davant la situació de vulnerabilitat a la qual es veu, en Rodrigo contacta una advocada, va a l’Oficina d’Habitatge del districte i a Serveis Socials en cerca de solucions, alhora que comença a estudiar la llei per assabentar-se dels seus drets. La inestabilitat fa que en Rodrigo hagi d’interrompre els seus estudis i redueix la seva disponibilitat per a treballar autònomament. Això també comporta una forta reducció d’ingressos i acaba afectant la seva salut, afegint-hi una operació de la qual encara s’està recuperant.
El 31 d’agost del 2018 és l’últim contacte amb el propietari, que només insisteix que marxi ja del pis. No accepta més pròrrogues, no accepta que el Rodrigo segueixi pagant el que ja pagava ni està obert a trobar cap solució temporal per facilitar la seva sortida. Com que no troba solucions i no pot quedar-se al carrer, en Rodrigo no marxa però segueix pagant uns mesos fins que ja no pot fer-ho més. En aquell moment, contacta amb els col·lectius en lluita per l’habitatge més propers al seu barri: 500×20, la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó i nosaltres.
El propietari interposa llavors una demanda de desnonament contra el Rodrigo, negant-se totalment a la possibilitat d’obrir cap mena de diàleg i negociació per trobar una solució satisfactòria, tot i els molts intents de contacte per part dels diferents col·lectius.
I com acaba la història del Rodrigo? Els 3 primers intents de desnonament els vam poder aturar gràcies a la solidaritat veïnal. Dilluns 16 de setembre, els jutjats van demanar la presència d’antidisturbis per fer efectiva la seva expulsió: no ho van aconseguir!
No podem tolerar que ens expulsin de casa mitjançant pujades de lloguer salvatges. Hem de fer-lis entendre als especuladors que no som mercaderies: l’habitatge és una necessitat bàsica!
