*Opinió Convidada a L’Independent de Gràcia del 4/10/2019
El passat dijous 26 de setembre, des del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, vam convocar una roda de premsa per anunciar un fet aparentment insòlit: un petit propietari del barri havia decidit respondre a la crida que vam llançar fa mesos, oferint un lloguer per sota el preu de mercat a una veïna i companya del Sindicat. Gràcies a aquest gest, ara una família pot viure a una llar digna pagant un preu just i d’acord amb el seu salari. A banda de celebrar i fer difusió d’aquesta victòria (i d’animar a més propietaris a sumar-s’hi – podeu dirigir-vos al vostre Sindicat o Assemblea de barri més propera) la nostra intenció és connectar aquesta fita amb l’altra cara de la moneda: els lloguers abusius. Posarem un exemple: fa dues setmanes vam aturar el 4t intent de desnonament d’un veí de Can Baró. El propietari, no satisfet amb els 750 € que cobrava per un pis de 55 m², havia decidit d’apujar el preu del lloguer en 300 € (a 17,2 €/m², quan la mitja de la zona se situa en 11 €/m²). Com que no va trobar cap alternativa habitacional, tot i passar per tots els canals institucionals possibles sense obtenir ajuda, el llogater va veure’s forçat a quedar-se al pis fins que va rebre la primera denúncia de desnonament, moment en què va deixar de pagar un lloguer que no podia mantenir de cap manera. No tenint on marxar, es va dirigir a diferents grups d’habitatge propers al seu barri -entre ells el nostre Sindicat- on va rebre suport i acompanyament. Més d’un any després, el propietari, que mai no ha volgut asseure’s a negociar ni obrir cap via de diàleg, no l’ha pogut fer fora de casa. En tot aquest temps, per voler posar un preu totalment inabastable, l’arrendador ha deixat d’ingressar milers d’euros. I nosaltres ens preguntem: no hauria sigut més beneficiós per a totes les parts posar un lloguer realista, d’acord amb les possibilitats del barri i del seu inquilí, que fins llavors havia pagat sempre rigorosament? Sabem, per experiència, que una majoria de propietaris no atenen a raons ètiques: moguts per la lògica del Mercat, intenten maximitzar el seu benefici sense contemplacions. Així que, des del Sindicat, ens hi volem adreçar en el seu llenguatge. Estem vivint la bombolla més gran de la història del preu de l’habitatge. Això es nota especialment pel que fa als lloguers que, setmana rere setmana, estan més allunyats de la realitat econòmica dels veïns i veïnes que habitem els barris de Barcelona. Tant és així que els desnonaments -i l’autoorganització veïnal per aturar-los totes les vegades que faci falta- són el pa de cada dia. Tenint en compte aquesta realitat, pensem que els propietaris i agències immobiliàries farien molt bé de començar a reflexionar què és el que realment els hi surt més a compte: seguir especulant amb lloguers impossibles de pagar (i topar-se amb el rebuig social i l’autodefensa veïnal, que els hi pot comportar mesos de pèrdua econòmica)) o començar d’una vegada a posar uns preus de lloguer justos i assequibles. Com diu la dita nostrada, ‘Qui tot ho vol, tot ho perd’.
