Sindicat d'Habitatge de Vallcarca

Etiqueta: Desnonament

  • [Tot BCN] Activistes acusen l’Ajuntament de “facilitar” un desnonament al fons Blackstone

    El Sindicat d’Habitatge de Vallcarca critica que el consistori ho avali per falta de cèdula d’habitabilitat

    ACN

    El Sindicat d’Habitatge de Vallcarca acusa l’Ajuntament de Barcelona de “facilitar” a Blackstone el desnonament d’una família que viu en un local que és propietat del fons. Segons denuncien els activistes, al juliol el consistori va fer saber als ocupants que es procediria a executar el desnonament per via administrativa al·legant la manca de cèdula d’habitabilitat del local.

    Fonts municipals apunten a l’ACN, per la seva banda, que si intervenen en el desallotjament –per ara sense data confirmada– és perquè l’espai “no és apte per viure i pot suposar un perill” perquè no ofereix “condicions de seguretat” per les persones que hi viuen, que segons l’Ajuntament estan sent ateses pels Serveis Socials.

    D’acord amb el sindicat, treballadores del Centre d’Urgències i Emergències de Barcelona (CUESB) van afirmar en una visita a la família al juliol que no tenien cap mena de recurs a l’abast per oferir. Des de l’Ajuntament, però, matisen que és des del CUESB s’oferirà d’entrada una alternativa d’emergència i des d’aquest centre “s’activaran els altres recursos i els suports que necessitin aquestes persones”.

    Els activistes asseguren que la família que hi viu –cinc adults i tres menors– segueixen tenint sostre gràcies al suport veïnal i apunten que la família resideix al local des de fa tres anys. “Habitar en locals de forma irregular és una via per la qual han d’optar moltes famílies als barris de Barcelona davant la manca d’oportunitats per accedir a un habitatge en condicions digne”, lamenten.

    Enllaç: https://www.totbarcelona.cat/habitatge/activistes-acusen-lajuntament-de-facilitar-un-desnonament-al-fons-blackstone-94855/

  • Sobre el desnonament de dilluns a La Salut

     

    Català
    Castellà

    Sobre el desnonament de dilluns

    Dilluns 25 de novembre es va executar el desnonament de 9 famílies, 26 persones i 4 menors d’edat al C/ Mare de Déu de la Salut 26.

    Fa 2 anys, les famílies van signar un contracte amb Juan Carlos Alcaraz Pons, un apoderat de la propietat dels habitatges: la Congregación de Hermanas Eucarísticas de Nazaret. El contracte els havia de permetre viure-hi pagant lloguer i, alhora, reformar el que havia sigut una antiga residència. Tot i que van pagar regularment i van invertir temps i treball a les reformes (valorades en 200.000 €), l’apoderat va estafar les veïnes i mai va entregar les mensualitats a la propietat. A mesura que arribaven les denúncies de desnonament, les habitants van intentar negociar amb la Congregación de Hermanas Eucarísticas de Nazaret (fins i tot van anar 2 cops a la seva seu de Madrid), sense obtenir cap solució.

    Des del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca volem denunciar l’actitud criminal de la comitiva judicial, que ha exigit l’arribada de BRIMO per a poder executar el desnonament, tot i la presència de veïnes solidàries i de menors d’edat, embarassades i famílies vulnerables entre les habitants. Ha sigut aquesta comitiva la que ha protegit la persona que ha estafat a totes aquestes famílies i per davant del dret a l’habitatge. Les veïnes desnonades han viscut la situació amb autèntic terror: dues dones han estat a punt de tirar-se pel balcó i han requerit assistència mèdica urgent. Els antiavalots han actuat amb gran violència, detenint a un dels habitants i identificant a diverses persones que es trobaven davant del portal i amenaçant-les que seran denunciades per un delicte de “desobediència”. A més a més, tenim constància que s’han produït identificacions intimidatòries quan la gent marxava en grups reduïts, un cop executat el desnonament – Si has sigut identificada o reps cap mena de notificació per aquests fets, contacta’ns!

    També volem llançar una breu reflexió interna sobre la funció i el paper dels col·lectius d’habitatge. Ens vam assabentar d’aquest desnonament el diumenge 24 a les 22.00 h. Tot i els dubtes, vam decidir convocar i anar-hi sense haver pogut planejar cap estratègia, fet que òbviament ha influït en el desenvolupament final dels esdeveniments. Nosaltres entenem el Sindicat com una vacuna, una eina d’empoderament per les veïnes que ha de permetre defensar-se davant d’una violència immobiliària que, més d’hora que tard, ens està afectant a totes. NO som un servei d’emergències ni tenim la capacitat (ni la finalitat) de salvar ningú. Siguem conscients i siguem responsables: no espereu fins a l’últim moment i apropeu-vos ja al vostre sindicat de barri!

  • 4t llançament del Rodrigo

    Dilluns vam tenir el 4t intent de desnonament del Rodrigo, veí de Can Baró i company del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca. Com hem arribat aquí? El seu cas no és pas excepcional però, justament per això, mereix ser visibilitzat.

    L’abril del 2015, en Rodrigo va firmar un contracte de lloguer per 3 anys. Pagava 740 €/mes per un pis de 55 m² al barri de Can Baró: 13,5 €/m² (per sobre de la mitja de lloguer de la zona,que era d’11 €/m²). En finalitzar el contracte a l’abril del 2018, el propietari, que té almenys 3 pisos més a la ciutat de Barcelona, li demana al rodrigo una pujada del lloguer de quasi el 30%. De 740 a 950 €/mes, és a dir, a 17,2 €/m²: molt per sobre del preu de mercat de la zona.

    En Rodrigo no pot afrontar aquesta pujada, però aconsegueix arribar a un acord amb el propietari, Daniel Casanova Mancy: pot quedar-se al pis mentre no aparegui un nou llogater, guanyant una mica de temps per buscar una nova llar. es constants visites de potencials llogaters al pis, la pressió per part del propietari i la dificultat de trobar un nou pis a un mercat inassequible fan que la situació esdevingui insostenible. A més, el Rodrigo troba l’anunci del seu pis a internet: ara es lloga a 1090 €/mes!

    Davant la situació de vulnerabilitat a la qual es veu, en Rodrigo contacta una advocada, va a l’Oficina d’Habitatge del districte i a Serveis Socials en cerca de solucions, alhora que comença a estudiar la llei per assabentar-se dels seus drets. La inestabilitat fa que en Rodrigo hagi d’interrompre els seus estudis i redueix la seva disponibilitat per a treballar autònomament. Això també comporta una forta reducció d’ingressos i acaba afectant la seva salut, afegint-hi una operació de la qual encara s’està recuperant.

    El 31 d’agost del 2018 és l’últim contacte amb el propietari, que només insisteix que marxi ja del pis. No accepta més pròrrogues, no accepta que el Rodrigo segueixi pagant el que ja pagava ni està obert a trobar cap solució temporal per facilitar la seva sortida. Com que no troba solucions i no pot quedar-se al carrer, en Rodrigo no marxa però segueix pagant uns mesos fins que ja no pot fer-ho més. En aquell moment, contacta amb els col·lectius en lluita per l’habitatge més propers al seu barri: , la i nosaltres.

    El propietari interposa llavors una demanda de desnonament contra el Rodrigo, negant-se totalment a la possibilitat d’obrir cap mena de diàleg i negociació per trobar una solució satisfactòria, tot i els molts intents de contacte per part dels diferents col·lectius.

    I com acaba la història del Rodrigo? Els 3 primers intents de desnonament els vam poder aturar gràcies a la solidaritat veïnal. Dilluns 16 de setembre, els jutjats van demanar la presència d’antidisturbis per fer efectiva la seva expulsió: no ho van aconseguir!

    No podem tolerar que ens expulsin de casa mitjançant pujades de lloguer salvatges. Hem de fer-lis entendre als especuladors que no som mercaderies: l’habitatge és una necessitat bàsica!