Sindicat d'Habitatge de Vallcarca

Etiqueta: Especulació

  • #LuisEsQuedaAVallcarca

    Avui us volem explicar la història del Luis, veí i comerciant del barri de Vallcarca que fa unes setmanes que ha buscat el suport del Sindicat per salvar el seu negoci!

    El Bar Luis fa més de 2 dècades que és obert a l’Av. Vallcarca 16-18, sent un espai de trobada conegut i estimat pel veïnat: al 2016 va reunir més de 1000 signatures a favor de mantenir la seva terrassa, tancada degut a la instal·lació d’una nova parada de bus.

    Tot i haver complert sempre amb les seves obligacions contractuals, ara la propietat (que viu a Astúries) es nega a renovar-li el contracte que acaba a finals d’aquest mes. A més, en Luis està rebent pressions per part de la immobiliària local Webhouse (coneguda per les seves pràctique mafioses i la seva connexió amb Desokupa) per tal que també traspassi la llicència del bar a un preu irrisori.

    Però això no és tot, durant anys, en Luis també ha sigut l’objectiu d’una campanya d’assetjament, amb tints homòfobs i xenòfobs, instada per la senyora Irene Güell (Presidenta de l’Associació de Veïns Gràcia Nord), que ha tractat de boicotejar el seu negoci constantment mitjançant denúncies, insults, amenaces i fins i tot agressions físiques.

    Però ara, en Luis, ha decidit fer una passa endavant, ha dit prou i ha decidit que no marxa del barri: i estem al seu costat! Per això esteu totes convidades a la gran (RE)Inauguració del pròxim divendres 11/10! Instem al propietari, José Manuel Torres Álvarez, a escoltar el barri i renovar el contracte al Bar Luis!

    #LuisEsQuedaAVallcarca
    #VallcarcaLovesLuis

  • Lloguers abusius (Fuckin Money Man)*


    *Opinió Convidada a L’Independent de Gràcia del 4/10/2019

    El passat dijous 26 de setembre, des del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, vam convocar una roda de premsa per anunciar un fet aparentment insòlit: un petit propietari del barri havia decidit respondre a la crida que vam llançar fa mesos, oferint un lloguer per sota el preu de mercat a una veïna i companya del Sindicat. Gràcies a aquest gest, ara una família pot viure a una llar digna pagant un preu just i d’acord amb el seu salari. A banda de celebrar i fer difusió d’aquesta victòria (i d’animar a més propietaris a sumar-s’hi – podeu dirigir-vos al vostre Sindicat o Assemblea de barri més propera) la nostra intenció és connectar aquesta fita amb l’altra cara de la moneda: els lloguers abusius. Posarem un exemple: fa dues setmanes vam aturar el 4t intent de desnonament d’un veí de Can Baró. El propietari, no satisfet amb els 750 € que cobrava per un pis de 55 m², havia decidit d’apujar el preu del lloguer en 300 € (a 17,2 €/m², quan la mitja de la zona se situa en 11 €/m²). Com que no va trobar cap alternativa habitacional, tot i passar per tots els canals institucionals possibles sense obtenir ajuda, el llogater va veure’s forçat a quedar-se al pis fins que va rebre la primera denúncia de desnonament, moment en què va deixar de pagar un lloguer que no podia mantenir de cap manera. No tenint on marxar, es va dirigir a diferents grups d’habitatge propers al seu barri -entre ells el nostre Sindicat- on va rebre suport i acompanyament. Més d’un any després, el propietari, que mai no ha volgut asseure’s a negociar ni obrir cap via de diàleg, no l’ha pogut fer fora de casa. En tot aquest temps, per voler posar un preu totalment inabastable, l’arrendador ha deixat d’ingressar milers d’euros. I nosaltres ens preguntem: no hauria sigut més beneficiós per a totes les parts posar un lloguer realista, d’acord amb les possibilitats del barri i del seu inquilí, que fins llavors havia pagat sempre rigorosament? Sabem, per experiència, que una majoria de propietaris no atenen a raons ètiques: moguts per la lògica del Mercat, intenten maximitzar el seu benefici sense contemplacions. Així que, des del Sindicat, ens hi volem adreçar en el seu llenguatge. Estem vivint la bombolla més gran de la història del preu de l’habitatge. Això es nota especialment pel que fa als lloguers que, setmana rere setmana, estan més allunyats de la realitat econòmica dels veïns i veïnes que habitem els barris de Barcelona. Tant és així que els desnonaments -i l’autoorganització veïnal per aturar-los totes les vegades que faci falta- són el pa de cada dia. Tenint en compte aquesta realitat, pensem que els propietaris i agències immobiliàries farien molt bé de començar a reflexionar què és el que realment els hi surt més a compte: seguir especulant amb lloguers impossibles de pagar (i topar-se amb el rebuig social i l’autodefensa veïnal, que els hi pot comportar mesos de pèrdua econòmica)) o començar d’una vegada a posar uns preus de lloguer justos i assequibles. Com diu la dita nostrada, ‘Qui tot ho vol, tot ho perd’.

  • Enderroc de la casa-jardí del C/ Repartidor 24

     

    L’octubre del 2017 la BRIMO desallotjava, sense avís previ, el CSOA Kasa Nostra al C/ Repartidor 24. L’edifici històric havia sigut comprat per un fons voltor internacional, que va foradar sostres i terres i el va deixar buit. Ara, dos anys després, hem vist com l’han enderrocat.

    L’edifici, construït l’any 1936, allotjava diversos projectes socials a més de ser la llar d’una dotzena de persones. Diverses iniciatives veïnals havien tractat de catalogar-lo com a patrimoni del barri, com una de les poques cases-jardí que quedaven al barri de La Salut.

  • El turisme mata els barris, prou pisos turístics!

    A Barcelona hi viuen 1,6 milions de persones, però rep 33 milions de turistes cada any. Actualment, és la ciutat de l’Estat amb més anuncis d’habitacions destinades a turistes: 37.123.

    Al districte de Gràcia hi ha 3487 anuncis de pisos/habitacions turístics. Cada una d’aquestes habitacions destinades a ús turístic ha deixat de ser accessible per a les persones que vivim a la ciutat.

    Es podria considerar que l’impacte d’una sola habitació de lloguer turístic és mínim. La de 100 habitacions seria notable. La de 1000, ja representa un greu problema: l’explotació turística beneficia directament a molt poques persones, però ens empobreix i perjudica a tota la resta i contribueix a la massiva expulsió de les veïnes del barri. En els últims 10 anys, 8 persones han hagut de marxar del districte de Gràcia cada setmana.

    A més a més, se li suma la pressió dels grans propietaris i immobiliàries de convertir els habitatges en pisos turístics per tal de maximitzar beneficis de forma instantània: no renovant contractes, doblant els preus dels lloguers i expulsant-nos de les nostres llars per poder allotjar-hi turistes. Sabies que 10 ‘anfitrions’ d’Airbnb controlen 996 pisos només a BCN?

    El lloguer d’habitacions turístiques no és una pràctica aïllada sinó molt extensiva i amb un impacte directe sobre l’estabilitat vital de la classe treballadora. La necessitat bàsica d’una casa, d’una llar, està per sobre dels seus interessos especulatius.

    Si hi ha pisos turístics al teu bloc o al teu carrer, contacta al Sindicat d’Habitatge de Vallcarca! Juntes busquem solucions a l’expulsió massiva de les veïnes, juntes lluitem per un accés a l’habitatge digne!

    –
    Arxius imprimibles:
    Cartell A3.pdf (1)
    Cartell A3 (2)
    Cartell A3 (3)
    Octaveta a5 a 2 cares

  • Conclusió del cas de la Nuri


    La Nuri i la seva família han marxat del pis on vivien al C/ Lluís Marià Vidal 46    , al barri del Carmel. Des del Sindicat d’Habitatge vam intentar aturar l’ordre de desnonament en data oberta, de l’1 al 15 de juliol, sense aconseguir-ho. Ni la propietat, el doctor Javier Ávila Padilla, ni la gestoria, Fincas Gual (coneguda a tota la ciutat per les seves pràctiques abusives cap als seus llogaters), es van voler avenir a cap mena de negociació per tal de donar temps a la Nuri, en situació d’extrema vulnerabilitat, de trobar una alternativa. Actualment, ella i la seva família han trobat un lloc temporal on quedar-se.     

    Des del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca volem denunciar:

    · La violència insuportable que suposen els desnonaments en data oberta, afectant greument la salut de les persones afectades i dificultant enormement l’acció veïnal solidària: #ProuDesnonamentsOberts!

    · Les pràctiques de Javier Ávila Padilla i Fincas Gual al bloc de Lluís Marià Vidal 46, on actualment no s’estan renovant contractes per tal d’expulsar les veïnes, reformar els habitatges i incrementar els lloguers entre 200 i 300 € al mes. Mentrestant, les veïnes que encara no han marxat pateixen un abandonament total i manca de manteniment bàsic dels seus pisos: fongs, plagues, aigües que sobreïxen els baixants, canonades en mal estat… En el que sembla una estratègia deliberada de mòbbing.
    Des del Sindicat i el moviment veïnal, seguim lluitant contra l’especulació i al costat de les veïnes: #NoEnsFaranFora!

    Sindicat d’Habitatge de Vallcarca

  • Assemblea oberta d’okupació

    T’has plantejat okupar un habitatge?
    No saps per on començar?
    Tens dubtes legals?
    Necessites suport?

    Dimarts 6 de febrer a les 19:00 al Casal Popular Tres Lliris (Nil i Fabra amb Torrent de l’Olla), l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia i la Comissió d’Habitatge de Vallcarca us convidem al taller introductori a les pràctiques d’okupació on intentarem resoldre dubtes bàsics, teixir xarxes i donar a conèixer la lluita per l’habitatge que estem desenvolupant als barris de Gràcia i Vallcarca.

    Comfirmeu assistència enviant-nos un correu a oficinahabitatge@gmail.com o a habitatgevallcarca@tutanota.com.

  • Un Problema del 100%

    UN PROBLEMA DEL 100%

    Us semblaria just gastar-vos tot el vostre salari en el lloguer del pis? I haver de marxar del vostre barri perquè és més important que algú hi faci negoci? Us agradaria abandonar casa vostra perquè els turistes fan insuportable el descans? A Vallcarca, sembla que tot això comença a ser una realitat. El preu de lloguer d’un pis de 40 m² d’una sola habitació ronda els 700 euros. I no parlem d’un preu mitjà: a tota l’àrea de Barcelona, des de Ciutat Meridiana fins a Sants, els preus no baixen de 600 €. El salari mitjà d’un veí del barri ronda també aquesta xifra.

    Volem pensar que cap persona destina el 100% del seu sou al lloguer, però tampoc podem oblidar a tots aquells veïns que, obligats, han d’abandonar el barri i marxar als afores. Si fa no fa, aquestes també són víctimes d’un desnonament, silenciós i gens emotiu, però igual de violent.

    Per denunciar aquest panorama, el 8N de la vaga general, vam fer pública l’ocupació d’un pis de propietat municipal a l’Av. Vallcarca, que sabíem que romandria buit durant anys. Ara l’habiten persones que no haguessin pogut accedir mai a un habitatge. També hem coordinat una assemblea informativa amb el Sindicat de Llogaters, per tal d’estendre entre el veïnat la consciència que existeixen alternatives a l’exili.

    Mirant a la Vila de Gràcia, sabem que l’ona expansiva de la pujada de preus que s’hi està produint pot trencar ben aviat a les costes vallcarquines si no hi fem res. Per si no n’hi havia prou, el 60% del sòl veïnal es troba en mans de la constructora Núñez y Navarro, de la que ja hem après que prioritza el suculent negoci immobiliari abans que la gent i les seves cases.

    Les obres planejades, promogudes des del Pla General Metropolità de 2002, podrien aprofundir en les desigualtats a Vallcarca convertint els solars grisos d’ara en edificis de 9 plantes igual de grisos. Davant d’això, un seguit d’accions propulsades per l’Assemblea de Vallcarca, AMPAS i altres col·lectius, ha aconseguit paralitzar la destrucció del que queda del nucli antic, fent que la constructora hagi de seure amb les veïnes i escoltar les seves reivindicacions.

    D’altra banda, l’Ajuntament s’ha vist amb la necessitat d’impulsar el procés participatiu que s’està donant durant aquests dies a l’escola Rius i Taulet, obert a tot el veïnat: “com més organitzades estiguem, més cas ens faran”, deia algú. Si som capaces d’asseure al dinosaure de Núñez a una taula, podem aturar desnonaments, forçar lloguers justos i millorar les condicions per les inquilines. Podem promoure cooperatives d’habitatge i buscar nous models de convivència. Podem organitzar-nos amb la resta de barris populars, que pateixen les mateixes misèries i tenir encara més veu. Podem, inclús, fer que l’habitatge no sigui mai més un negoci, sinó un dret com una casa. El problema de Vallcarca, va més enllà dels lloguers o del turisme, és un problema del 100% del barri. Però, si participem, si ens hi posem, podem exigir allò que sembla inexigible.