Sindicat d'Habitatge de Vallcarca

Etiqueta: Gentrificació

  • Reapropiació de les Casetes dels Tres Turons

    Xocolatada Popular
    Les Casetes dels Tres Turons
    L’estat de les cases en ser reobertes

    LES CASETES dels TRES TURONS

    Divendres 6 de desembre fem públic, amb una xocolatada popular per afrontar les pluges i el fred, que la Plataforma d’Afectades dels Tres Turons, la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó i el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca hem entrat conjuntament a les casetes abandonades de la Clara, de la Carretera del Carmel 108, al barri del Carmel. Fins a l’abril del 2019 encara hi vivien veïnes de tota la vida en aquestes casetes, fins que van ser expulsades per l’AJUNTAMENT DE BARCELONA després que en fessin l’expropiació. Hem batejat el lloc com les CASETES dels TRES TURONS. Ens hem organitzat, hi hem entrat a viure i ens hi quedarem!

    Aquestes casetes formen part del projecte urbanístic dels Tres Turons: es tracta de 15 habitatges amenaçats de ser enderrocats imminentment per l’Ajuntament de Barcelona al barri del Carmel. Les diverses propostes d’intervenció urbanística que des de fa anys ronden pels Tres Turons comencen el 1953 -en època franquista-, quan es constitueix la zona com un parc urbà. Anys més tard, el 1976, es va qualificar de ‘zona verda de la ciutat’. Amb aquests projectes urbanístics impulsats per la segona tinent d’alcaldia, Janet Sanz, s’està volent esborrar la memòria històrica i el patrimoni social d’aquest barri de muntanya, on moltes famílies hi van arribar fugint de la pobresa i a la recerca de feina entre els anys 1910-1960 i, amb les seves pròpies mans, van construir-hi casa seva.

    Davant el menyspreu de l’Ajuntament cap a les necessitats del veïnat, hem vist la reapropiació com l’única forma per fer front a la violència urbanística que moltes veïnes del barri -i també de tota la ciutat- estem patint. Tot i la gran problemàtica d’emergència habitacional, l’Ajuntament decideix mirar a una altra banda i seguir amb el projecte d’enderrocar més habitatges, quan cada mes són desnonades 200 famílies de les seves llars i la institució no té cap solució real per elles.

    Sabem que l’execució d’aquest nou projecte que proposen de ‘pulmó verd de la ciutat’, en què els projectes guanyadors dissenyaran un parc amb les casetes enderrocades, promourà un procés de gentrificació i turistificació: s’apujaran els preus dels habitatges dels barris propers als Tres Turons i molts d’altres aniran destinats a Airbnb, els comerços de tota la vida es convertiran en botigues per turistes o bars de moderneo, etc., provocant així l’expulsió de les veïnes del barri, especialment de les més vulnerables -joves, migrants, gent gran, etc.-.

    Estem fartes que decideixin per nosaltres, que ens expulsin a base de violència immobiliària i urbanística, que no siguin conscients que les decisions que prenen des del seu despatxet afecta directament a la realitat social de milers de persones i famílies de la ciutat. Per a qui esteu fent política, Janet Sanz i Ada Colau? Fer política de gabinet no és fer política, la política es fa al carrer al dia a dia, construint xarxa i creant lligams de vida. Estem defensant els barris de muntanya i no volem ser un parc temàtic, volem que les cases es quedin i que el parc sigui per i de les veïnes de la ciutat.

    NO PERMETREM NI UN ENDERROC MÉS!
    Els Tres Turons resisteix i les casetes es queden!

  • #LuisEsQuedaAVallcarca

    Avui us volem explicar la història del Luis, veí i comerciant del barri de Vallcarca que fa unes setmanes que ha buscat el suport del Sindicat per salvar el seu negoci!

    El Bar Luis fa més de 2 dècades que és obert a l’Av. Vallcarca 16-18, sent un espai de trobada conegut i estimat pel veïnat: al 2016 va reunir més de 1000 signatures a favor de mantenir la seva terrassa, tancada degut a la instal·lació d’una nova parada de bus.

    Tot i haver complert sempre amb les seves obligacions contractuals, ara la propietat (que viu a Astúries) es nega a renovar-li el contracte que acaba a finals d’aquest mes. A més, en Luis està rebent pressions per part de la immobiliària local Webhouse (coneguda per les seves pràctique mafioses i la seva connexió amb Desokupa) per tal que també traspassi la llicència del bar a un preu irrisori.

    Però això no és tot, durant anys, en Luis també ha sigut l’objectiu d’una campanya d’assetjament, amb tints homòfobs i xenòfobs, instada per la senyora Irene Güell (Presidenta de l’Associació de Veïns Gràcia Nord), que ha tractat de boicotejar el seu negoci constantment mitjançant denúncies, insults, amenaces i fins i tot agressions físiques.

    Però ara, en Luis, ha decidit fer una passa endavant, ha dit prou i ha decidit que no marxa del barri: i estem al seu costat! Per això esteu totes convidades a la gran (RE)Inauguració del pròxim divendres 11/10! Instem al propietari, José Manuel Torres Álvarez, a escoltar el barri i renovar el contracte al Bar Luis!

    #LuisEsQuedaAVallcarca
    #VallcarcaLovesLuis

  • El turisme mata els barris, prou pisos turístics!

    A Barcelona hi viuen 1,6 milions de persones, però rep 33 milions de turistes cada any. Actualment, és la ciutat de l’Estat amb més anuncis d’habitacions destinades a turistes: 37.123.

    Al districte de Gràcia hi ha 3487 anuncis de pisos/habitacions turístics. Cada una d’aquestes habitacions destinades a ús turístic ha deixat de ser accessible per a les persones que vivim a la ciutat.

    Es podria considerar que l’impacte d’una sola habitació de lloguer turístic és mínim. La de 100 habitacions seria notable. La de 1000, ja representa un greu problema: l’explotació turística beneficia directament a molt poques persones, però ens empobreix i perjudica a tota la resta i contribueix a la massiva expulsió de les veïnes del barri. En els últims 10 anys, 8 persones han hagut de marxar del districte de Gràcia cada setmana.

    A més a més, se li suma la pressió dels grans propietaris i immobiliàries de convertir els habitatges en pisos turístics per tal de maximitzar beneficis de forma instantània: no renovant contractes, doblant els preus dels lloguers i expulsant-nos de les nostres llars per poder allotjar-hi turistes. Sabies que 10 ‘anfitrions’ d’Airbnb controlen 996 pisos només a BCN?

    El lloguer d’habitacions turístiques no és una pràctica aïllada sinó molt extensiva i amb un impacte directe sobre l’estabilitat vital de la classe treballadora. La necessitat bàsica d’una casa, d’una llar, està per sobre dels seus interessos especulatius.

    Si hi ha pisos turístics al teu bloc o al teu carrer, contacta al Sindicat d’Habitatge de Vallcarca! Juntes busquem solucions a l’expulsió massiva de les veïnes, juntes lluitem per un accés a l’habitatge digne!

    –
    Arxius imprimibles:
    Cartell A3.pdf (1)
    Cartell A3 (2)
    Cartell A3 (3)
    Octaveta a5 a 2 cares

  • Fora especuladors dels nostres barris!

    Fa setmanes que les veïnes de Vallcarca i La Salut reben les visites inesperades dels agents immobiliaris de la nova seu de Tecnocasa al barri. Avui la visita l’han rebuda ells.

    Les agències immobiliàries com Tecnocasa són la infanteria de l’exercit dels especuladors immobiliaris i financers. Ja van tenir un paper central en la creació i extensió de l’anterior bombolla immobiliària, un dels factors clau de la crisi del 2008.

    Ara no cerquen els seus clients entre gent que vol un habitatge per viure-hi i que està disposada a endeutar-se fins molt més enllà de les seves possibilitats. Ara s’adrecen principalment a inversors que volen enriquir-se llogant habitatges al preu més alt possible. I si poden ser apartaments turístics millor…

    Les immobiliàries, doncs, contribueixen a la gentrificació als nostres barris, a la pujada constant dels preus dels lloguers i a l’expulsió de les veïnes, lucrant-se amb una necessitat bàsica com és l’accès a l’habitatge. Benvingudes a Vallcarca.”

    #ForaEspeculadors
    #STOPGentrificació
    #DefensemElsBarris

  • Un Problema del 100%

    UN PROBLEMA DEL 100%

    Us semblaria just gastar-vos tot el vostre salari en el lloguer del pis? I haver de marxar del vostre barri perquè és més important que algú hi faci negoci? Us agradaria abandonar casa vostra perquè els turistes fan insuportable el descans? A Vallcarca, sembla que tot això comença a ser una realitat. El preu de lloguer d’un pis de 40 m² d’una sola habitació ronda els 700 euros. I no parlem d’un preu mitjà: a tota l’àrea de Barcelona, des de Ciutat Meridiana fins a Sants, els preus no baixen de 600 €. El salari mitjà d’un veí del barri ronda també aquesta xifra.

    Volem pensar que cap persona destina el 100% del seu sou al lloguer, però tampoc podem oblidar a tots aquells veïns que, obligats, han d’abandonar el barri i marxar als afores. Si fa no fa, aquestes també són víctimes d’un desnonament, silenciós i gens emotiu, però igual de violent.

    Per denunciar aquest panorama, el 8N de la vaga general, vam fer pública l’ocupació d’un pis de propietat municipal a l’Av. Vallcarca, que sabíem que romandria buit durant anys. Ara l’habiten persones que no haguessin pogut accedir mai a un habitatge. També hem coordinat una assemblea informativa amb el Sindicat de Llogaters, per tal d’estendre entre el veïnat la consciència que existeixen alternatives a l’exili.

    Mirant a la Vila de Gràcia, sabem que l’ona expansiva de la pujada de preus que s’hi està produint pot trencar ben aviat a les costes vallcarquines si no hi fem res. Per si no n’hi havia prou, el 60% del sòl veïnal es troba en mans de la constructora Núñez y Navarro, de la que ja hem après que prioritza el suculent negoci immobiliari abans que la gent i les seves cases.

    Les obres planejades, promogudes des del Pla General Metropolità de 2002, podrien aprofundir en les desigualtats a Vallcarca convertint els solars grisos d’ara en edificis de 9 plantes igual de grisos. Davant d’això, un seguit d’accions propulsades per l’Assemblea de Vallcarca, AMPAS i altres col·lectius, ha aconseguit paralitzar la destrucció del que queda del nucli antic, fent que la constructora hagi de seure amb les veïnes i escoltar les seves reivindicacions.

    D’altra banda, l’Ajuntament s’ha vist amb la necessitat d’impulsar el procés participatiu que s’està donant durant aquests dies a l’escola Rius i Taulet, obert a tot el veïnat: “com més organitzades estiguem, més cas ens faran”, deia algú. Si som capaces d’asseure al dinosaure de Núñez a una taula, podem aturar desnonaments, forçar lloguers justos i millorar les condicions per les inquilines. Podem promoure cooperatives d’habitatge i buscar nous models de convivència. Podem organitzar-nos amb la resta de barris populars, que pateixen les mateixes misèries i tenir encara més veu. Podem, inclús, fer que l’habitatge no sigui mai més un negoci, sinó un dret com una casa. El problema de Vallcarca, va més enllà dels lloguers o del turisme, és un problema del 100% del barri. Però, si participem, si ens hi posem, podem exigir allò que sembla inexigible.

  • Acte amb el Sindicat de Llogaters

    Dissabte 11 de novembre a les 11.30 h a la pl. del Metro de Vallcarca (C/ Argentera amb Av. Vallcarca).

    Assemblea informativa del Sindicat de llogaters i presentació de la Comissió d’Habitatge de Vallcarca.

    “Contra l’abús immobiliari, pel dret a l’habitatge i a viure en la ciutat”.

    http://sindicatdellogateres.org/
    https://habitatgevallcarca.wordpress.com/

  • Propera assemblea oberta

    assemblea2

    Propera Assemblea Oberta de la Comissió d’Habitatge, dilluns 19 de juny a les 20.00 h a l’Espai Comunitari La Fusteria (C/ Argentera 24).

    Organitzem-nos!

    #HabitatgePerATotes

  • Presentació de la Comissió d’Habitatge de l’Assemblea de Vallcarca

     

    Un membre de la Comissió va exposar breument els que seran els tres eixos de treball d’aquesta iniciativa centrada a garantir, mitjançant el suport mutu entre veïnes, l’accés a un habitatge digne al nostre barri: la lluita contra els desnonaments, contra la pobresa energètica i contra la gentrificació.

    Un cop acabada la presentació, i just abans del dinar popular, es va reivindicar públicament l’okupació d’un habitatge al C/ Cambrils 5, propietat de l’Ajuntament (i fins ara en desús, tot i la urgent emergència habitacional que pateix la ciutat).

    La pancarta desplegada des del terrat de l’edifici amb la llegenda “L’HABITATGE ÉS UN DRET COM UNA CASA” (eslògan de l’última campanya del mateix govern municipal) ens recorda que drets tan fonamentals, però tan poc respectats, com l’accés a un sostre digne es poden fer efectius mitjançant l’acció directa col·lectiva.

    Si voleu participar o necessiteu ajuda, podeu posar-vos en contacte amb la Comissió d’Habitatge a través del mail a habitatgevallcarca@tutanota.com o enviant un sms al número de telèfon 604 366 238.

    Amb el sostre de la gent no s’hi juga!