Sobre el desnonament de dilluns
Dilluns 25 de novembre es va executar el desnonament de 9 famílies, 26 persones i 4 menors d’edat al C/ Mare de Déu de la Salut 26.
Fa 2 anys, les famílies van signar un contracte amb Juan Carlos Alcaraz Pons, un apoderat de la propietat dels habitatges: la Congregación de Hermanas Eucarísticas de Nazaret. El contracte els havia de permetre viure-hi pagant lloguer i, alhora, reformar el que havia sigut una antiga residència. Tot i que van pagar regularment i van invertir temps i treball a les reformes (valorades en 200.000 €), l’apoderat va estafar les veïnes i mai va entregar les mensualitats a la propietat. A mesura que arribaven les denúncies de desnonament, les habitants van intentar negociar amb la Congregación de Hermanas Eucarísticas de Nazaret (fins i tot van anar 2 cops a la seva seu de Madrid), sense obtenir cap solució.
Des del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca volem denunciar l’actitud criminal de la comitiva judicial, que ha exigit l’arribada de BRIMO per a poder executar el desnonament, tot i la presència de veïnes solidàries i de menors d’edat, embarassades i famílies vulnerables entre les habitants. Ha sigut aquesta comitiva la que ha protegit la persona que ha estafat a totes aquestes famílies i per davant del dret a l’habitatge. Les veïnes desnonades han viscut la situació amb autèntic terror: dues dones han estat a punt de tirar-se pel balcó i han requerit assistència mèdica urgent. Els antiavalots han actuat amb gran violència, detenint a un dels habitants i identificant a diverses persones que es trobaven davant del portal i amenaçant-les que seran denunciades per un delicte de “desobediència”. A més a més, tenim constància que s’han produït identificacions intimidatòries quan la gent marxava en grups reduïts, un cop executat el desnonament – Si has sigut identificada o reps cap mena de notificació per aquests fets, contacta’ns!
També volem llançar una breu reflexió interna sobre la funció i el paper dels col·lectius d’habitatge. Ens vam assabentar d’aquest desnonament el diumenge 24 a les 22.00 h. Tot i els dubtes, vam decidir convocar i anar-hi sense haver pogut planejar cap estratègia, fet que òbviament ha influït en el desenvolupament final dels esdeveniments. Nosaltres entenem el Sindicat com una vacuna, una eina d’empoderament per les veïnes que ha de permetre defensar-se davant d’una violència immobiliària que, més d’hora que tard, ens està afectant a totes. NO som un servei d’emergències ni tenim la capacitat (ni la finalitat) de salvar ningú. Siguem conscients i siguem responsables: no espereu fins a l’últim moment i apropeu-vos ja al vostre sindicat de barri!
