Sindicat d'Habitatge de Vallcarca

Etiqueta: Turisme

  • El turisme mata els barris, prou pisos turístics!

    A Barcelona hi viuen 1,6 milions de persones, però rep 33 milions de turistes cada any. Actualment, és la ciutat de l’Estat amb més anuncis d’habitacions destinades a turistes: 37.123.

    Al districte de Gràcia hi ha 3487 anuncis de pisos/habitacions turístics. Cada una d’aquestes habitacions destinades a ús turístic ha deixat de ser accessible per a les persones que vivim a la ciutat.

    Es podria considerar que l’impacte d’una sola habitació de lloguer turístic és mínim. La de 100 habitacions seria notable. La de 1000, ja representa un greu problema: l’explotació turística beneficia directament a molt poques persones, però ens empobreix i perjudica a tota la resta i contribueix a la massiva expulsió de les veïnes del barri. En els últims 10 anys, 8 persones han hagut de marxar del districte de Gràcia cada setmana.

    A més a més, se li suma la pressió dels grans propietaris i immobiliàries de convertir els habitatges en pisos turístics per tal de maximitzar beneficis de forma instantània: no renovant contractes, doblant els preus dels lloguers i expulsant-nos de les nostres llars per poder allotjar-hi turistes. Sabies que 10 ‘anfitrions’ d’Airbnb controlen 996 pisos només a BCN?

    El lloguer d’habitacions turístiques no és una pràctica aïllada sinó molt extensiva i amb un impacte directe sobre l’estabilitat vital de la classe treballadora. La necessitat bàsica d’una casa, d’una llar, està per sobre dels seus interessos especulatius.

    Si hi ha pisos turístics al teu bloc o al teu carrer, contacta al Sindicat d’Habitatge de Vallcarca! Juntes busquem solucions a l’expulsió massiva de les veïnes, juntes lluitem per un accés a l’habitatge digne!

    –
    Arxius imprimibles:
    Cartell A3.pdf (1)
    Cartell A3 (2)
    Cartell A3 (3)
    Octaveta a5 a 2 cares

  • Un Problema del 100%

    UN PROBLEMA DEL 100%

    Us semblaria just gastar-vos tot el vostre salari en el lloguer del pis? I haver de marxar del vostre barri perquè és més important que algú hi faci negoci? Us agradaria abandonar casa vostra perquè els turistes fan insuportable el descans? A Vallcarca, sembla que tot això comença a ser una realitat. El preu de lloguer d’un pis de 40 m² d’una sola habitació ronda els 700 euros. I no parlem d’un preu mitjà: a tota l’àrea de Barcelona, des de Ciutat Meridiana fins a Sants, els preus no baixen de 600 €. El salari mitjà d’un veí del barri ronda també aquesta xifra.

    Volem pensar que cap persona destina el 100% del seu sou al lloguer, però tampoc podem oblidar a tots aquells veïns que, obligats, han d’abandonar el barri i marxar als afores. Si fa no fa, aquestes també són víctimes d’un desnonament, silenciós i gens emotiu, però igual de violent.

    Per denunciar aquest panorama, el 8N de la vaga general, vam fer pública l’ocupació d’un pis de propietat municipal a l’Av. Vallcarca, que sabíem que romandria buit durant anys. Ara l’habiten persones que no haguessin pogut accedir mai a un habitatge. També hem coordinat una assemblea informativa amb el Sindicat de Llogaters, per tal d’estendre entre el veïnat la consciència que existeixen alternatives a l’exili.

    Mirant a la Vila de Gràcia, sabem que l’ona expansiva de la pujada de preus que s’hi està produint pot trencar ben aviat a les costes vallcarquines si no hi fem res. Per si no n’hi havia prou, el 60% del sòl veïnal es troba en mans de la constructora Núñez y Navarro, de la que ja hem après que prioritza el suculent negoci immobiliari abans que la gent i les seves cases.

    Les obres planejades, promogudes des del Pla General Metropolità de 2002, podrien aprofundir en les desigualtats a Vallcarca convertint els solars grisos d’ara en edificis de 9 plantes igual de grisos. Davant d’això, un seguit d’accions propulsades per l’Assemblea de Vallcarca, AMPAS i altres col·lectius, ha aconseguit paralitzar la destrucció del que queda del nucli antic, fent que la constructora hagi de seure amb les veïnes i escoltar les seves reivindicacions.

    D’altra banda, l’Ajuntament s’ha vist amb la necessitat d’impulsar el procés participatiu que s’està donant durant aquests dies a l’escola Rius i Taulet, obert a tot el veïnat: “com més organitzades estiguem, més cas ens faran”, deia algú. Si som capaces d’asseure al dinosaure de Núñez a una taula, podem aturar desnonaments, forçar lloguers justos i millorar les condicions per les inquilines. Podem promoure cooperatives d’habitatge i buscar nous models de convivència. Podem organitzar-nos amb la resta de barris populars, que pateixen les mateixes misèries i tenir encara més veu. Podem, inclús, fer que l’habitatge no sigui mai més un negoci, sinó un dret com una casa. El problema de Vallcarca, va més enllà dels lloguers o del turisme, és un problema del 100% del barri. Però, si participem, si ens hi posem, podem exigir allò que sembla inexigible.